11 Rococo
View more presentations from Ginio.
lunes, 30 de noviembre de 2009
jueves, 26 de noviembre de 2009
lunes, 23 de noviembre de 2009
jueves, 19 de noviembre de 2009
jueves, 5 de noviembre de 2009
martes, 3 de noviembre de 2009
martes, 20 de octubre de 2009
martes, 13 de octubre de 2009
TEATRE D'EPIDAURE
1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’edifici, autor, data de realització, localització, materials utilitzats, tipologia,sistema constructiu,…
2. ANÀLISI FORMAL
2.1. Plantejament general:
· Teatre més gran i ben conservat de l’antiguitat
2.2. Estil:
· Grec clàssic (finals)
· Evolució cap a l’hel.lenisme (increment de la càvea i elevació del prosceni)
2.3. Elements de suport:
· El mateix desnivell del terreny
· Murs de contenció
2.4. Elements de coberta o suportats:
· Només n’hi havia en el prosceni, sistema arquitravat.
2.5. Espai exterior i interior:
· Tres espais: càvea, orquestra i escena (descriure)
2.5. L’edifici dins de la història de l’art. Relacions i influències:
· Teatre és la construcció propia dels grecs
· Influència per els teatres i amfiteatres romans
3. INTERPRETACIÓ
3.1. Context (històric, cultural, personal…):
· En el sistema de les polis gregues de l’època clàssica, els santuaris representaven un element comú entre tots els pobles grecs. Podríem dir que, dividits per la política i els interessos, els grecs clàssics es reconeixien fills d’una mateixa cultura perquè compartien un panteó, uns llocs de culte i unes determinades pràctiques. Algunes de les aportacions que la Grècia clàssica ha fet a la cultura occidental com ara el teatre o els Jocs olímpics, tenen com a escenari santuaris.
3.2. Significació (tema, qui l’encarrega,…):
· Acústica inmillorable
· Pertany al santuari d’Asclepi (oracle de la medecina) la gent hi anava per guarir-se.
· Movia molta gent i per això és molt gran, fins i tot es va ampliar la càvea per donar més cabuda
· Més important la orquestra que l’escena (després canvia)
· Utilitat de l’escena i el prosceni
3.3. Funció (actual i posterior):
· Inicialment era més important el culte al déu Dionís amb celebracions que tenen a veure amb les representacions teatrals
· Amb el temps va prendre més importancia les representacions en honor a Dionís.
miércoles, 7 de octubre de 2009
jueves, 1 de octubre de 2009
ERECTEON
1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’edifici, autor, data de realització, localització, materials utilitzats, tipologia,sistema constructiu,…
2. ANÀLISI FORMAL
2.1. Plantejament general:
• Planta irregular (motiu: desnivell del terreny i rendir culte a diferents personatges d’abans de ser reconstruida l’acropoli)
• Diferents espais
• Gran bellesa al portic nord –cariàtides-.
2.2. Estil:
• Grec clàssic (mesures a escala humana, perfecta adaptació del temple en la natura, ordre jònic)
2.3. Elements de suport:
• Columnes d’ordre jònic
• Cariàtides
• Mur
2.4. Elements de coberta o suportats:
• Entaulament amb arquitrau de tres franjes, fris llis i cornisa treballada.
• Coberta allindada i amb sostre a dos aiguavessos a la cel.la principal.
2.5. Espai exterior i interior:
• Irregular amb desnivells i diferents espais amb diferents elements
• Distrubució dels espais i descriure’ls
• Sistema constructiu arquitravat
2.5. L’edifici dins de la història de l’art. Relacions i influències:
• Màxim exponent de l’ordre Jònic
• Columnes en forma de dones, influència posterior.
3. INTERPRETACIÓ
3.1. Context (històric, cultural, personal…):
• S.VaC. Segle de Pèricles
• Guerres mèdiques i reconstrucció de l’acropoli
• Mnèsicles (altres obres)
3.2. Significació (tema, qui l’encarrega,…):
• Temple dedicat a diferents Déus i herois (Atena, Posidó, Erecteu i Cècrops)
• Cariàtides
3.3. Funció (actual i posterior):
• Religiós
• Posteriorment fins i tot havia estat un palau
lunes, 28 de septiembre de 2009
EL PARTENÓ
1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’edifici, autor, data de realització, localització, materials utilitzats, tipologia,sistema constructiu,…
2. ANÀLISI FORMAL
2.1. Plantejament general:
• Temple grec monumental
• Planta rectangular de gran format
2.2. Estil:
• Grec clàssic (ordre dòric i jònic, rastre de monumentalitat, correccions òptiques,Clar exemple de l’harmonia, l’ordre,la proporció,…)
2.3. Elements de suport:
• 2 estilobats i un estereobat
• Columnes dòriques a l’exterior i jòniques a l’opistòdom
• Mur de la cel.la
2.4. Elements de coberta o suportats:
• Entaulament amb arquitrau llis, fris decorat amb tríglifs i mètopes I cornida poc decorada
• Frontó triangular amb sostre amb dos aiguavessos
• Trimpà decorat
2.5. Espai exterior i interior:
• Temple perípter, octàstil i pòrtic a la pronaos hexàstil
• Planta (rectangular amb tres espais: pronaos, naos i opistòdom)
• Harmonia amb l’entorn (correccions visuals)
• Decoració de relleus de Fidies i policromia
2.5. L’edifici dins de la història de l’art. Relacions i influències:
• El temple més important de l’art grec, el temple de la perfecció grega.
• Rep influència del palau micènic en la planta i la seva distribució.
• Posteriorment, queda com a referent de la seva distribució com a temple
3. INTERPRETACIÓ
3.1. Context (històric, cultural, personal…):
• S. V aC, el segle de Pèricles
• El moment més important de grècia i Atenes: esplendor econòmica, comercial i política
• La democràcia atenenca
• Reconstrucció de l’Acropoli després de les guerres Mèdiques
• Art com una part molt important de la cultura grega
3.2. Significació (tema, qui l’encarrega,…):
• Temple dedicat a Atena (per què?)
• Decoració: Timpans, tríglifs i mètopes-gigantomàquia, amazonomàquia, centauromàquia-, mur cel.la interior-Fídies i tècnica de draps mullats-
• Funcionament dels temples grecs i les celebracions (Panatenees)
• Assoliment dels conceptes de bellesa i cànon grec
3.3. Funció (actual i posterior):
• Temple religiós
• Temple cristià
• Mesquita
• Polvorí
• Desgast per el propi pas del temps i aprofitament dels seus marbres per a altres construccions
jueves, 24 de septiembre de 2009
lunes, 21 de septiembre de 2009
jueves, 17 de septiembre de 2009
miércoles, 3 de junio de 2009
TRES NUS EN EL BOSC-J.SUNYER-NOUCENTISME
1.-Presentació i context. Identificació i catalogació de l’obra i Context històric)
1.1.Títol. Tres nus en el bosc. Conegut també com a Paisatge amb tres nus i Pastoral.
1.2.Autor. Joaquim Sunyer (Sitges, Garraf 1874-1956).
1.3.Localització cronològica) 1913-1915.
1.4. Material Oli.
1.5. Suport.Tela.
1.6. Mides . 125 cm x 151 cm.
1.7.Ubicació ( Original i actual) Pensat per ser exposat al Saló de París del 1914; l'esclat de la Primera Guerra Mundial. però, va impedir d'inaugurar-lo.
Ubicació actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona.
1.8.Estil noucentisme
1.9.Funció.estètica
1.10. Contex històric( biografia de l’autor i el seu període, tant artístic com històric.)
Sunyer és un artista que es formà en el si dels nuclis impressionis¬tes parisencs, sobretot amb Renoir, amb qui va establir amistat. Malgrat aquest inici, va seguir la línia de l'anomenat mediterranis¬me, del qual Maillol (1372) va ser el màxim representant i que, a Catalunya, s'anomenà noucentisme. Sunyer, juntament amb Torres Garcia i Clarà, en va ser un dels màxims representants.
Formación del autor:
Desde su primer viaje a París en 1896, Joaquim Sunyer alternó sus estancias entre Francia y España, y evolucionó dentro de una estética de la luz, del color, y de presencias matéricas, al tiempo que interpretó la tradición del arte catalán desde la perspectiva moderna que aportó el "noucentisme". Formado en Barcelona, en la Escuela de Bellas Artes, junto a Nonell, Torres García, Canals y Mir -con el que solía recorrer los alrededores y los suburbios de la ciudad para pintar paisajes del natural- la denominada generación postmodernista, agrupados en la "Colla del Safrà".
Desarrolló un tipo de lenguaje artístico muy personal que supo conectar con los movimientos que transformaron el arte de comienzos de siglo. En este período creativo, que ha sido denominado "la época de París (1896-1909)", en el que Sunyer realizó una creación que trata de emular los planteamientos impresionistas y posimpresionistas de artistas como Monet, Degas, Forain o Daumier, y en el que cultivó más el grabado y el pastel que la pintura. Las dificultades económicas por las que atravesó durante sus primeros años en París, le hicieron plasmar las escenas miserables, la vida popular y obrera que conoció, aunque más tarde, y a medida que su situación fue mejorando, prefirió representar escenas de Montmartre y de interiores, en las que la materia pictórica cobra un gran protagonismo.
A partir de 1909, Sunyer dio comienzo en Sitges a una nueva etapa creativa, la que denominó su "segunda vida artística" caracterizada por la representación de paisajes muy sencillos en la composición, austeros, que parecen recoger esencias primitivas en la perfecta delimitación de los volúmenes y en la pureza del dibujo, y que expresan un profundo sentimiento de la realidad mediterránea. En esta etapa, que ha sido denominada "Hacia un nuevo lenguaje 1909-1911", realizó una de las obras consideradas como paradigma de la pintura noucentista catalana. Es la denominada "Mediterránea" de 1910-11, un óleo que ha contribuido decisivamente a difundir los rasgos que definen la estética noucentista, como la identificación de la mujer con un tipo de paisaje idílico, o la utilización de la línea, el color y la luz como instrumentos para transmitir un mensaje.
Durante este período pintó también numerosos retratos de miembros de su familia, en composiciones muy esquemáticas donde predominan las gamas frías de color. Tanto los retratos como los paisajes, centraron su actividad creativa desde 1911 hasta 1919 en una etapa considerada de consolidación, y marcada por los viajes realizados a Munich, el sur de Francia, e Italia. En los paisajes que pintó se aprecia la influencia de Cezanne, del Cubismo y también de Matisse.
El período creativo que se extiende desde 1919 hasta 1923, es considerado como el de plenitud, en el que Sunyer, ya reconocido y admirado, prosiguió su trabajo como retratista y paisajista, al tiempo que recuperó la iconografía de la maternidad, probablemente sensibilizado por su matrimonio y el nacimiento de dos hijos. En esta etapa sus obras más destacadas son las que tienen como inspiración el desnudo femenino, perfectamente integrado en el paisaje como un elemento más de la naturaleza. Es el tema de obras como "Pastoral" de 1919, o "Bañistas" de 1923.
Comentario extraido de Pilar Bravo. Comunidad Escolar. Madrid
(2.-Anàlisi elements formals i compositius./ Anàlisi estructural.)
(2.1. Iconografía) (tema)
Tres dones nues en un bosc idíl•lic que pertany al paratge anomenat EI clot dels frares (Sitges), que ja va pintar l'any 1913 (89/2).
Tres dones nues enmig d’un paisatge relaxant i intimista, compost per arbres ,suaus ondulacions del terreny, matolls i Prats, gaudeixen d’un moment idíl.lic. L’aparició d’un gos serveix, en certa forma, d’introducció al quadre.
2.3. Línies compositives-Composició
Composició: Oberta .Línies compositives: Diagonals.
L'absència d'horitzó fa que les dones quedin emmarcades pels arbres i pels matolls i que no es localitzi un paisatge exterior a l'escena. Les figures femenines s'endinsen en el paratge i són tractades amb una concepció gairebé orogràfica. Sunyer demostra aqui la seva capacitat de crear un món unitari en què els elements semblen néixer els uns dels altres.
Així, les dones semblen inserir¬se en aquest bosc ideal amb postures estudiades que creen una
simetria Iamb els elements que el configuren: en molts punts la rodonesa de les dones troba ressò en les formes de la natura i, fins i tot, els braços estableixen línies parel'leles amb les branques dels arbres (per exemple, el tronc central del quadre s'aparella amb el braç de la dona de la dreta). La influència de les Baryistes de Cézanne és evident, encara que tamisada per la linealitat del fauvisme. Una perspectiva descendent apropa els plans.
2.4.Recursos tècnics.-Elements plàstics: perspectiva, volum i profunditat, color, línia, dibuix , llum, ritme, ..,)
Predomini de la línia per damunt del color, geometrització de la figura humana i utilització de colors apa¬gats a la manera de Cézanne (1246).
Els quadres amb nus de Sunyer ,sobretot els d'ambient pastoral, representen una altra manera d'interpretar Cézanne, diferent de la del primer cubisme.
El pintor català comparteix amb Cézanne l'austera gamma de colors: aquests tons verds, ocres i marrons que transmeten la sensació de monocromatisme i que, a la vegada, posen un marcat accent en les formes.
Lai línia Iman¬té una gran im¬portància com a constructora de la figura.
2.6.Elements propis de l’estil. .-(Assenyalar els generals i els que es troben presents a l’obra tot argumentant-los)
Aquesta composició de gust clàssic pertany al noucentisme i trenca amb el modernisme de figures esvaïdes i trasbalsades per representar tres dones nues, plenes de forma i de caràcter equilibrat. Les formes són con¬cretes i rotundes; tendeix cap a una certa geometrització de les figures i dels elements, seguint la recerca de Cézanne, l'obra del qual Sunyer va conèixer a París en l'exposició de 1907, que també va influir sobre Picasso, si bé vers una altra direcció.
En un principi Sunyer havia començat amb un estil proper als postimpressionistes, sobretot a Bonnard, però aviat va decidir¬se per una línia pictòrica més me¬diterrània.
El mediterranisme de Sunyer arribà al seu millor moment amb Paisatge amb tres nus. A partir d'aquest punt la seva pintura patí una transformació que intensificà el ritualisme decoratiu de les figures i va accentuar el clas-sicisme de la composició. Posteriorment, va repetir els temes i les formes de la seva etapa anterior, encara que sense arribar a la qualitat que havia assolit anteriorment.
Amb els nus, els retrats -total¬ment aliens al retratisme con¬vencional- i les composicions amb diverses figures, la pintura de Sunyer s'allunyà del nou¬centIsme sense aproximar-se a cap de les orientacions d'avant¬guarda.
Sunyer és un pintor singular que es troba a mig camí entre l'exu¬berància vitalista de Renoir i el classicisme, una mica fred però de suaus i harmònics volums, d'Aristides Maillol(simbolista). Lluny del classicisme normatiu d'Eugeni d'Ors, Sunyer també sembla mirar cap a Matisse.
El pintor ca¬talà va tenir una estreta re¬lació amb Re-noir, a qui va conèixer a Pa¬rís quan l'artis¬ta francès era un venerable vell quasi pa¬ralític.
El jove Su¬nyer visità so¬vint el mestre.
Análisis de la obra:
El cuerpo femenino, con toda su carnalidad y calidez, se instala en la pintura de Sunyer y cobra un protagonismo paulatino en su temática al lado del paisaje, o mejor dicho, complementada en él. Interpretando con una gran independencia el mensaje constructivista de Cézanne, el sintelismo de Gauguin y el vitalismo del Matisse de la "Joie de vivre", Sunyer elaboró con un rigor admirable su peculiar visión poética del paisaje y los tipos de su tierra. Tan sólo a posteriori su aportación fue aclamada casi unánimemente como el modelo de referencia principal del mencionado "novecentismo".
Las varias versiones del tema de las bañistas o de las composiciones de desnudos femeninos en el bosque, entre 1913 y 1916 acusan un proceso de simplificación tanto del dibujo como del color debido al contacto de Sunyer con Picasso, Braque y los pintores cubistas que se reunían en Ceret, aglutinados por Manolo Hugué. Hay también en ellas un cierto expresionismo del dibujo de desnudos en movimiento a la manera de Signorelli, cuyos frescos de Orvieto visitó Sunyer en 1913-14, durante un viaje a Italia.
En estos desnudos, hallamos un Sunyer protocubista, absorto en la construcción de los puros volúmenes, cadencias y ritmos lineales, simplificando sus sutiles gamas de tonos plateados, sobrios azules, verdes y ocres agrisados. El poeta y crítico de arte Gabriel Ferrater describía "esta aptitud para construir todas las formas del cuadro como construcciones particulares de una misma forma ideal general, para hacer que todas rimen y se evoquen y se sostengan unas a otras" (Sobre pintura, Seix Barral, 1981, p. 246).
Corresponden también a esta etapa las composiciones más conocidas de Sunyer, Pastoral y Mediterránea, (ver abajo, en otras obras), ambas presentadas en la exposición de la galería Faianç Catalá de Barcelona que consagró al pintor en 1911 como paradigma de este movimiento. Del primero, un desnudo femenino rodeado de corderos, un perro y varias aves en un paisaje de pinos y suaves colinas resume el sentido de aquélla gloriosa integración tectónica de figura y paisaje defendida por el maestro de Aix-en-Provence aplicándolo a un lirismo más suave, de volúmenes redondos y ritmos curvos, haciendo reverberar las líneas del desnudo en las rocas, los troncos y las copas de los pinos. "Es la carne del paisaje: es el paisaje que animándose se ha hecho carne", escribió Maragall con estusiasmo acerca de esta obra. El mismo alcance programático, idéntico tono ideal y virgiliano, tiene Mediterránea, una equilibrada e ingeniosa composición a base de arcos contrapuestos que traban las figuras desnudas de una pastora y un pescador jóvenes con el marco idílico de una cala de las cercanías de Sitges. En este lienzo Sunyer introdujo con magistral naturalidad los emblemas de la estético novecentista: el mar azul, la barca de vela latina, las golondrinas, la flor de pita.
(J@rrimad) http://comunidad-escolar.pntic.mec.es/636/cultura2.html
3.-Comentari de l’obra./Interpretació:significat de l’obra.
3.1.Relació entre la forma i la funció./Valoració del lloc i espai que ocupa/Clientela:finalitat i recepció de l’encàrrec)
Sunyer intentà crear una nova estètica dintre del classicisme, més amable i idíl•lica, un propòsit que va aconseguir amb aquesta composició i amb d'altres que havia pintat anteriorment com, per exemple, Pas¬toral i Mediterrània (89/1 189/3).
Els crítics de l'època van voler veure en els nus de Sunyer el símbol de la dona catalana i de la Catalunya eterna. Tot començà amb Pastoral (1910-1911), que mostra una dona nua que es confon amb el paisatge i que, seguint la pauta de les tradicionals pastorals, és envoltada d'ovelles, un paisatge frondós, unes mun¬tanyes amables i té a prop un gos.
Aquest quadre es convertí en emblema del noucentisme; en gran part gràcies a un llarg i entusiasta estudi de Joan Maragall publicat a la revista Museum. En aquest estudi lloava les escenes senzilles i idíl'liques i atorgava a aquest quadre la condició d'obra ge¬uïnament catalana.
3.2.Iconologia:explicació del tema i dels seus significats aparents i simbòlics.
Es trada d'una reivindicació de la tradició mediter¬rània de Catalunya per oposició a tradicions més nòrdiques. En certa manera constitueix un intent de refermar un art propi català fonamentat en l'esperit clàssic, tant del paisatge com de la temàtica, a través d'una escena bucòlica a la manera d'una Arcàdia ambientada enmig d'un paisatge típicament català.
La unió entre la dona i el paisatge, considerats tots dos com a expressions de la natura, és vista amb un to ple d'innocència i alhora artificiós.
Sunyer va desenvolupar temes medi¬terranis amb un primitivisme idealitzador i pintà opulentes figures fruit de la seva admiració per les qualitats plàstiques del cos femení. Els temes intimistes, estruc¬turalment poètics, es vinculen a la terra catalana i expressen els forts lligams de l'autor amb Catalunya.
Després de la guerra del 1914, l'arrelament del pintor a la seva terra es va fer més fort, la qual cosa va comportar, per exemple, que les cares dels seus quadres presentessin fesomies
més properes a les autòctones.
3.3.Relació de l’obra amb l’època: Posició de l’autor dins l’estil, moviment i de l’època/L’obra en el catàleg de l’autor
A Catalunya, en aquesta època, es viu un moment de gran eufòria en què el catalanisme polí¬tic comença a veure que certes demandes són satisfetes: la creació de la Mancomunitat de Catalunya, per exemple. També s'intentava definir quina era la Catalunya que es volia: això va crear un moviment -el noucentisme-, dirigit per Euge¬ni d'Ors, que s'infiltraria en tots els camps de la cultura, amb una mirada cap al classicisme de tradició mediterrània més que no pas nòrdica. És lògic, doncs, que en aquest projede de reivindicació de l'època clàssica s'iniciés el projede de traduc¬ció dels clàssics grecollatins que va endegar la Fundació Bernat Metge.
3.4.Transcendència de l’obra en altres autors i altres èpoques./Originalitat, innovacions i aportacions/LLigam amb obres anteriors i influències posteriors.
L'obra recull diverses tradicions, per la qual cosa presenta unes quantes contradiccions. EI nu púdic (0830) de la noia de l'esquerra és clàssic, mentre que la temàtica, encara que no tan agosarada, entronca amb la tradició renaixentista (0963) i la rein¬terpretació que en féu Manet (77/3). Formalment intenta ser clàs¬sic, amb formes plenes a la manera de Maillol (1372), però la influència de pintors contemporanis com el Renoir de la darrera època, Cézanne (1246) -sobretot el de Les banyistes- i de l'apre-nentatge de certs elements conceptuals de les avantguardes -com ara el fauvisme i el cubisme- fa que sigui una obra molt complexa. Aquesta etapa de l'artista tingué un gran ressò en el seu moment, fins al punt que el poeta Maragall va dir, de Sunyer, que era «un artista genuinamente catalan Un gran artista, pero catalan. O, si queréis: un catalan, pero un gran artista». La influèn¬cia posterior, però, s'inscriu només dintre d'un cert tipus de paisatgisme de pintors catalans, sense cap projecció ni estatal ni internacional.
Els nus en el bosc de Sunyer foren vistos pel noucentisme català, moviment comandat per Eugeni d'Ors, com l'expressió de la ca¬talanitat més pura; sobretot el primer, ano¬menat Pastoral (1910-11), àmpliament elogiat
per Joan Maragall, que es convertí en emble¬ma del moviment. Tres nus en el bosc continua la línia encetada amb gran èxit i recrea la comunió entre la dona i la natura des d'un punt de vista innocent i, alhora, artificiós.
EI quadre és una exaltació del paisatge català i una exaltació de la bellesa femenina.
La visió idil'lica del noucentisme es reflecteix perfectament en aquesta escena entre pasloral i maritima
1.-Presentació i context. Identificació i catalogació de l’obra i Context històric)
1.1.Títol. Tres nus en el bosc. Conegut també com a Paisatge amb tres nus i Pastoral.
1.2.Autor. Joaquim Sunyer (Sitges, Garraf 1874-1956).
1.3.Localització cronològica) 1913-1915.
1.4. Material Oli.
1.5. Suport.Tela.
1.6. Mides . 125 cm x 151 cm.
1.7.Ubicació ( Original i actual) Pensat per ser exposat al Saló de París del 1914; l'esclat de la Primera Guerra Mundial. però, va impedir d'inaugurar-lo.
Ubicació actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona.
1.8.Estil noucentisme
1.9.Funció.estètica
1.10. Contex històric( biografia de l’autor i el seu període, tant artístic com històric.)
Sunyer és un artista que es formà en el si dels nuclis impressionis¬tes parisencs, sobretot amb Renoir, amb qui va establir amistat. Malgrat aquest inici, va seguir la línia de l'anomenat mediterranis¬me, del qual Maillol (1372) va ser el màxim representant i que, a Catalunya, s'anomenà noucentisme. Sunyer, juntament amb Torres Garcia i Clarà, en va ser un dels màxims representants.
Formación del autor:
Desde su primer viaje a París en 1896, Joaquim Sunyer alternó sus estancias entre Francia y España, y evolucionó dentro de una estética de la luz, del color, y de presencias matéricas, al tiempo que interpretó la tradición del arte catalán desde la perspectiva moderna que aportó el "noucentisme". Formado en Barcelona, en la Escuela de Bellas Artes, junto a Nonell, Torres García, Canals y Mir -con el que solía recorrer los alrededores y los suburbios de la ciudad para pintar paisajes del natural- la denominada generación postmodernista, agrupados en la "Colla del Safrà".
Desarrolló un tipo de lenguaje artístico muy personal que supo conectar con los movimientos que transformaron el arte de comienzos de siglo. En este período creativo, que ha sido denominado "la época de París (1896-1909)", en el que Sunyer realizó una creación que trata de emular los planteamientos impresionistas y posimpresionistas de artistas como Monet, Degas, Forain o Daumier, y en el que cultivó más el grabado y el pastel que la pintura. Las dificultades económicas por las que atravesó durante sus primeros años en París, le hicieron plasmar las escenas miserables, la vida popular y obrera que conoció, aunque más tarde, y a medida que su situación fue mejorando, prefirió representar escenas de Montmartre y de interiores, en las que la materia pictórica cobra un gran protagonismo.
A partir de 1909, Sunyer dio comienzo en Sitges a una nueva etapa creativa, la que denominó su "segunda vida artística" caracterizada por la representación de paisajes muy sencillos en la composición, austeros, que parecen recoger esencias primitivas en la perfecta delimitación de los volúmenes y en la pureza del dibujo, y que expresan un profundo sentimiento de la realidad mediterránea. En esta etapa, que ha sido denominada "Hacia un nuevo lenguaje 1909-1911", realizó una de las obras consideradas como paradigma de la pintura noucentista catalana. Es la denominada "Mediterránea" de 1910-11, un óleo que ha contribuido decisivamente a difundir los rasgos que definen la estética noucentista, como la identificación de la mujer con un tipo de paisaje idílico, o la utilización de la línea, el color y la luz como instrumentos para transmitir un mensaje.
Durante este período pintó también numerosos retratos de miembros de su familia, en composiciones muy esquemáticas donde predominan las gamas frías de color. Tanto los retratos como los paisajes, centraron su actividad creativa desde 1911 hasta 1919 en una etapa considerada de consolidación, y marcada por los viajes realizados a Munich, el sur de Francia, e Italia. En los paisajes que pintó se aprecia la influencia de Cezanne, del Cubismo y también de Matisse.
El período creativo que se extiende desde 1919 hasta 1923, es considerado como el de plenitud, en el que Sunyer, ya reconocido y admirado, prosiguió su trabajo como retratista y paisajista, al tiempo que recuperó la iconografía de la maternidad, probablemente sensibilizado por su matrimonio y el nacimiento de dos hijos. En esta etapa sus obras más destacadas son las que tienen como inspiración el desnudo femenino, perfectamente integrado en el paisaje como un elemento más de la naturaleza. Es el tema de obras como "Pastoral" de 1919, o "Bañistas" de 1923.
Comentario extraido de Pilar Bravo. Comunidad Escolar. Madrid
(2.-Anàlisi elements formals i compositius./ Anàlisi estructural.)
(2.1. Iconografía) (tema)
Tres dones nues en un bosc idíl•lic que pertany al paratge anomenat EI clot dels frares (Sitges), que ja va pintar l'any 1913 (89/2).
Tres dones nues enmig d’un paisatge relaxant i intimista, compost per arbres ,suaus ondulacions del terreny, matolls i Prats, gaudeixen d’un moment idíl.lic. L’aparició d’un gos serveix, en certa forma, d’introducció al quadre.
2.3. Línies compositives-Composició
Composició: Oberta .Línies compositives: Diagonals.
L'absència d'horitzó fa que les dones quedin emmarcades pels arbres i pels matolls i que no es localitzi un paisatge exterior a l'escena. Les figures femenines s'endinsen en el paratge i són tractades amb una concepció gairebé orogràfica. Sunyer demostra aqui la seva capacitat de crear un món unitari en què els elements semblen néixer els uns dels altres.
Així, les dones semblen inserir¬se en aquest bosc ideal amb postures estudiades que creen una
simetria Iamb els elements que el configuren: en molts punts la rodonesa de les dones troba ressò en les formes de la natura i, fins i tot, els braços estableixen línies parel'leles amb les branques dels arbres (per exemple, el tronc central del quadre s'aparella amb el braç de la dona de la dreta). La influència de les Baryistes de Cézanne és evident, encara que tamisada per la linealitat del fauvisme. Una perspectiva descendent apropa els plans.
2.4.Recursos tècnics.-Elements plàstics: perspectiva, volum i profunditat, color, línia, dibuix , llum, ritme, ..,)
Predomini de la línia per damunt del color, geometrització de la figura humana i utilització de colors apa¬gats a la manera de Cézanne (1246).
Els quadres amb nus de Sunyer ,sobretot els d'ambient pastoral, representen una altra manera d'interpretar Cézanne, diferent de la del primer cubisme.
El pintor català comparteix amb Cézanne l'austera gamma de colors: aquests tons verds, ocres i marrons que transmeten la sensació de monocromatisme i que, a la vegada, posen un marcat accent en les formes.
Lai línia Iman¬té una gran im¬portància com a constructora de la figura.
2.6.Elements propis de l’estil. .-(Assenyalar els generals i els que es troben presents a l’obra tot argumentant-los)
Aquesta composició de gust clàssic pertany al noucentisme i trenca amb el modernisme de figures esvaïdes i trasbalsades per representar tres dones nues, plenes de forma i de caràcter equilibrat. Les formes són con¬cretes i rotundes; tendeix cap a una certa geometrització de les figures i dels elements, seguint la recerca de Cézanne, l'obra del qual Sunyer va conèixer a París en l'exposició de 1907, que també va influir sobre Picasso, si bé vers una altra direcció.
En un principi Sunyer havia començat amb un estil proper als postimpressionistes, sobretot a Bonnard, però aviat va decidir¬se per una línia pictòrica més me¬diterrània.
El mediterranisme de Sunyer arribà al seu millor moment amb Paisatge amb tres nus. A partir d'aquest punt la seva pintura patí una transformació que intensificà el ritualisme decoratiu de les figures i va accentuar el clas-sicisme de la composició. Posteriorment, va repetir els temes i les formes de la seva etapa anterior, encara que sense arribar a la qualitat que havia assolit anteriorment.
Amb els nus, els retrats -total¬ment aliens al retratisme con¬vencional- i les composicions amb diverses figures, la pintura de Sunyer s'allunyà del nou¬centIsme sense aproximar-se a cap de les orientacions d'avant¬guarda.
Sunyer és un pintor singular que es troba a mig camí entre l'exu¬berància vitalista de Renoir i el classicisme, una mica fred però de suaus i harmònics volums, d'Aristides Maillol(simbolista). Lluny del classicisme normatiu d'Eugeni d'Ors, Sunyer també sembla mirar cap a Matisse.
El pintor ca¬talà va tenir una estreta re¬lació amb Re-noir, a qui va conèixer a Pa¬rís quan l'artis¬ta francès era un venerable vell quasi pa¬ralític.
El jove Su¬nyer visità so¬vint el mestre.
Análisis de la obra:
El cuerpo femenino, con toda su carnalidad y calidez, se instala en la pintura de Sunyer y cobra un protagonismo paulatino en su temática al lado del paisaje, o mejor dicho, complementada en él. Interpretando con una gran independencia el mensaje constructivista de Cézanne, el sintelismo de Gauguin y el vitalismo del Matisse de la "Joie de vivre", Sunyer elaboró con un rigor admirable su peculiar visión poética del paisaje y los tipos de su tierra. Tan sólo a posteriori su aportación fue aclamada casi unánimemente como el modelo de referencia principal del mencionado "novecentismo".
Las varias versiones del tema de las bañistas o de las composiciones de desnudos femeninos en el bosque, entre 1913 y 1916 acusan un proceso de simplificación tanto del dibujo como del color debido al contacto de Sunyer con Picasso, Braque y los pintores cubistas que se reunían en Ceret, aglutinados por Manolo Hugué. Hay también en ellas un cierto expresionismo del dibujo de desnudos en movimiento a la manera de Signorelli, cuyos frescos de Orvieto visitó Sunyer en 1913-14, durante un viaje a Italia.
En estos desnudos, hallamos un Sunyer protocubista, absorto en la construcción de los puros volúmenes, cadencias y ritmos lineales, simplificando sus sutiles gamas de tonos plateados, sobrios azules, verdes y ocres agrisados. El poeta y crítico de arte Gabriel Ferrater describía "esta aptitud para construir todas las formas del cuadro como construcciones particulares de una misma forma ideal general, para hacer que todas rimen y se evoquen y se sostengan unas a otras" (Sobre pintura, Seix Barral, 1981, p. 246).
Corresponden también a esta etapa las composiciones más conocidas de Sunyer, Pastoral y Mediterránea, (ver abajo, en otras obras), ambas presentadas en la exposición de la galería Faianç Catalá de Barcelona que consagró al pintor en 1911 como paradigma de este movimiento. Del primero, un desnudo femenino rodeado de corderos, un perro y varias aves en un paisaje de pinos y suaves colinas resume el sentido de aquélla gloriosa integración tectónica de figura y paisaje defendida por el maestro de Aix-en-Provence aplicándolo a un lirismo más suave, de volúmenes redondos y ritmos curvos, haciendo reverberar las líneas del desnudo en las rocas, los troncos y las copas de los pinos. "Es la carne del paisaje: es el paisaje que animándose se ha hecho carne", escribió Maragall con estusiasmo acerca de esta obra. El mismo alcance programático, idéntico tono ideal y virgiliano, tiene Mediterránea, una equilibrada e ingeniosa composición a base de arcos contrapuestos que traban las figuras desnudas de una pastora y un pescador jóvenes con el marco idílico de una cala de las cercanías de Sitges. En este lienzo Sunyer introdujo con magistral naturalidad los emblemas de la estético novecentista: el mar azul, la barca de vela latina, las golondrinas, la flor de pita.
(J@rrimad) http://comunidad-escolar.pntic.mec.es/636/cultura2.html
3.-Comentari de l’obra./Interpretació:significat de l’obra.
3.1.Relació entre la forma i la funció./Valoració del lloc i espai que ocupa/Clientela:finalitat i recepció de l’encàrrec)
Sunyer intentà crear una nova estètica dintre del classicisme, més amable i idíl•lica, un propòsit que va aconseguir amb aquesta composició i amb d'altres que havia pintat anteriorment com, per exemple, Pas¬toral i Mediterrània (89/1 189/3).
Els crítics de l'època van voler veure en els nus de Sunyer el símbol de la dona catalana i de la Catalunya eterna. Tot començà amb Pastoral (1910-1911), que mostra una dona nua que es confon amb el paisatge i que, seguint la pauta de les tradicionals pastorals, és envoltada d'ovelles, un paisatge frondós, unes mun¬tanyes amables i té a prop un gos.
Aquest quadre es convertí en emblema del noucentisme; en gran part gràcies a un llarg i entusiasta estudi de Joan Maragall publicat a la revista Museum. En aquest estudi lloava les escenes senzilles i idíl'liques i atorgava a aquest quadre la condició d'obra ge¬uïnament catalana.
3.2.Iconologia:explicació del tema i dels seus significats aparents i simbòlics.
Es trada d'una reivindicació de la tradició mediter¬rània de Catalunya per oposició a tradicions més nòrdiques. En certa manera constitueix un intent de refermar un art propi català fonamentat en l'esperit clàssic, tant del paisatge com de la temàtica, a través d'una escena bucòlica a la manera d'una Arcàdia ambientada enmig d'un paisatge típicament català.
La unió entre la dona i el paisatge, considerats tots dos com a expressions de la natura, és vista amb un to ple d'innocència i alhora artificiós.
Sunyer va desenvolupar temes medi¬terranis amb un primitivisme idealitzador i pintà opulentes figures fruit de la seva admiració per les qualitats plàstiques del cos femení. Els temes intimistes, estruc¬turalment poètics, es vinculen a la terra catalana i expressen els forts lligams de l'autor amb Catalunya.
Després de la guerra del 1914, l'arrelament del pintor a la seva terra es va fer més fort, la qual cosa va comportar, per exemple, que les cares dels seus quadres presentessin fesomies
més properes a les autòctones.
3.3.Relació de l’obra amb l’època: Posició de l’autor dins l’estil, moviment i de l’època/L’obra en el catàleg de l’autor
A Catalunya, en aquesta època, es viu un moment de gran eufòria en què el catalanisme polí¬tic comença a veure que certes demandes són satisfetes: la creació de la Mancomunitat de Catalunya, per exemple. També s'intentava definir quina era la Catalunya que es volia: això va crear un moviment -el noucentisme-, dirigit per Euge¬ni d'Ors, que s'infiltraria en tots els camps de la cultura, amb una mirada cap al classicisme de tradició mediterrània més que no pas nòrdica. És lògic, doncs, que en aquest projede de reivindicació de l'època clàssica s'iniciés el projede de traduc¬ció dels clàssics grecollatins que va endegar la Fundació Bernat Metge.
3.4.Transcendència de l’obra en altres autors i altres èpoques./Originalitat, innovacions i aportacions/LLigam amb obres anteriors i influències posteriors.
L'obra recull diverses tradicions, per la qual cosa presenta unes quantes contradiccions. EI nu púdic (0830) de la noia de l'esquerra és clàssic, mentre que la temàtica, encara que no tan agosarada, entronca amb la tradició renaixentista (0963) i la rein¬terpretació que en féu Manet (77/3). Formalment intenta ser clàs¬sic, amb formes plenes a la manera de Maillol (1372), però la influència de pintors contemporanis com el Renoir de la darrera època, Cézanne (1246) -sobretot el de Les banyistes- i de l'apre-nentatge de certs elements conceptuals de les avantguardes -com ara el fauvisme i el cubisme- fa que sigui una obra molt complexa. Aquesta etapa de l'artista tingué un gran ressò en el seu moment, fins al punt que el poeta Maragall va dir, de Sunyer, que era «un artista genuinamente catalan Un gran artista, pero catalan. O, si queréis: un catalan, pero un gran artista». La influèn¬cia posterior, però, s'inscriu només dintre d'un cert tipus de paisatgisme de pintors catalans, sense cap projecció ni estatal ni internacional.
Els nus en el bosc de Sunyer foren vistos pel noucentisme català, moviment comandat per Eugeni d'Ors, com l'expressió de la ca¬talanitat més pura; sobretot el primer, ano¬menat Pastoral (1910-11), àmpliament elogiat
per Joan Maragall, que es convertí en emble¬ma del moviment. Tres nus en el bosc continua la línia encetada amb gran èxit i recrea la comunió entre la dona i la natura des d'un punt de vista innocent i, alhora, artificiós.
EI quadre és una exaltació del paisatge català i una exaltació de la bellesa femenina.
La visió idil'lica del noucentisme es reflecteix perfectament en aquesta escena entre pasloral i maritima
TRES NUS EN EL BOSC
1. Documentació general:
1.1.Títol de l’obra: Tres nus en el bosc (Paisatge pastoral; Paisatge amb tres nus).
1.2.Autor i biografia: Joaquim Sunyer i de Miró (1874-1956). Format en els nuclis impressionistes parisencs, fins i tot amic de Renoir. Va seguir però la línia mediterraneïsta de Mallos, bastint el noucentisme pictòric junt amb el catalanouruguaià Torres Garcia.
1.3.Cronologia: 1913-1915.
1.4.Estil: noucentisme.
1.5.Tècnica/material:oli
1.6.Suport: tela
1.7Dimensions: 125x151
1.8. Localització original: Havia de ser exposat al Saló de París de 1914: és senzill imaginar què ho va impedir.
1.9.Localització actual:MNAC
2. Context històric de l’obra:
El noucentisme és la part artística del programa cultural del catalanisme, l’expressió política del qual és la Lliga Regionalista de Catalunya. Estèticament, és una reacció contra els excessos sentimentals del modernisme, i busca ser una expressió racional i amb voluntat canònica de la bellesa, en la seva versió catalana.
3. Anàlisi formal:
Elements propis de l’estil: aportar raons que justifiquin l’adscripció estilística: classicisme, incorporació d’elements avantguardistes en una obra que, nogensmenys, té una voluntat clàssica d’equilibri i harmonia.
Composició i línies compositives:oberta, diagonals.
Elements plàstics (recursos tècnics): dibuix, color, llum, profunditat: predomini de la línia per damunt el color, geometrització de les formes humanes i gamma cromàtica cezanniana.
Trascendència de l’obra: S intenta destriar el gra de la palla de tota la tradició anterior ( del renaixement al cubisme, passant per Manet, Cézanne i Mallol), creant un art autòcton que conjumini modernitat i moderació. El noucentisme, però, acabà duent a un provincianisme força ranci, i el que és pitjor, aprofitable fins i tot pel franquisme.
4. Interpretació:
Iconografia: tres noies en una paisatge idílic de Sitges anomenat el Dot dels Frares.
Recerca de l’art específicament català.
Funció i la seva relació amb la forma: Intent de construir una mediterrània imaginària i assenyada, que sens dubte plauria Xènius.
Estètica
1. Documentació general:
1.1.Títol de l’obra: Tres nus en el bosc (Paisatge pastoral; Paisatge amb tres nus).
1.2.Autor i biografia: Joaquim Sunyer i de Miró (1874-1956). Format en els nuclis impressionistes parisencs, fins i tot amic de Renoir. Va seguir però la línia mediterraneïsta de Mallos, bastint el noucentisme pictòric junt amb el catalanouruguaià Torres Garcia.
1.3.Cronologia: 1913-1915.
1.4.Estil: noucentisme.
1.5.Tècnica/material:oli
1.6.Suport: tela
1.7Dimensions: 125x151
1.8. Localització original: Havia de ser exposat al Saló de París de 1914: és senzill imaginar què ho va impedir.
1.9.Localització actual:MNAC
2. Context històric de l’obra:
El noucentisme és la part artística del programa cultural del catalanisme, l’expressió política del qual és la Lliga Regionalista de Catalunya. Estèticament, és una reacció contra els excessos sentimentals del modernisme, i busca ser una expressió racional i amb voluntat canònica de la bellesa, en la seva versió catalana.
3. Anàlisi formal:
Elements propis de l’estil: aportar raons que justifiquin l’adscripció estilística: classicisme, incorporació d’elements avantguardistes en una obra que, nogensmenys, té una voluntat clàssica d’equilibri i harmonia.
Composició i línies compositives:oberta, diagonals.
Elements plàstics (recursos tècnics): dibuix, color, llum, profunditat: predomini de la línia per damunt el color, geometrització de les formes humanes i gamma cromàtica cezanniana.
Trascendència de l’obra: S intenta destriar el gra de la palla de tota la tradició anterior ( del renaixement al cubisme, passant per Manet, Cézanne i Mallol), creant un art autòcton que conjumini modernitat i moderació. El noucentisme, però, acabà duent a un provincianisme força ranci, i el que és pitjor, aprofitable fins i tot pel franquisme.
4. Interpretació:
Iconografia: tres noies en una paisatge idílic de Sitges anomenat el Dot dels Frares.
Recerca de l’art específicament català.
Funció i la seva relació amb la forma: Intent de construir una mediterrània imaginària i assenyada, que sens dubte plauria Xènius.
Estètica
MUSEU GUGGENHEIM DE BILBAO
1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’edifici, autor, data de realització, localització, materials utilitzats, tipologia,sistema constructiu,…
2. ANÀLISI FORMAL
2.1. Plantejament general:
• Planta irregular i arbitrària
• Si es pot parlar d’algun eix, aquest és el pont sobre la ria, que ja existia i d’alguna manera direcciona una part de l’espai.
• Materials: pedra calcària, hacer, titani i vidre
• Edifici dissenyat mitjançant les noves tecnologies, trenca amb qualsevol sistema constructiu
2.2. Estil:
• Decoconstructivisme (el pare d’aquest estil és Dérrida)
• Imposa l’arbitrarietat i la individualitat a la tradició racionalista, combinant-ho amb un edifici que, malgrat això, compleix perfectament amb la seva funció.
2.3. Elements de suport i suportats
• L’estructura de l’edifici és com una carcassa general, formada per barres d’acer formant una malla, una quadrícula amb triangulacions, en les quals s’insereixen les peces de pedra calcària (procedents totes d’una pedrera de Granada). De manera que es pot dir que la funció de càrrega la tenen tant els murs com els sostres. La carcassa crea un espai en què no només s’ha prescindit dels pilars de l’arquitectura racionalista, sinó en què els mateixos murs presenten curvatura (en tot l’edifici no hi ha una sola superfície plana, descomptats els terres). El programari va determinar el nombre de barres, i la seva disposició, per a cada indret.
2.5. Espai exterior i interior:
• l’espai exterior, que aquí consisteix en un conjunt de formes retorçades i curvilínies, en què un seguit de volums separats es van interconnectant, uns de forma ortogonal, d’altres tendint cap a l’orgànic. Com que entre ells s’aixequen murs-cortina de vidre (del qual ens ocuparem amb detall més endavant), la singularitat harmonitza amb la sensació d’unitat. És per això que no podem parlar de façana (per bé que hi ha una entrada principal, lògicament), perquè aquesta voluntat de tractar de manera unitària, i alhora singular, l’edifici va dur Gehry a triar ell mateix l’emplaçament de l’obra. El lloc elegit va ser un solar sobre la ria de Bilbao, que tenia l’aventatge de permetre múltiples punts d’observació. La sensació d’unitat dins la diversitat la reforcen encara les 33000 planxes de titani (amb una petita proporció de zenc) amb què s’ha revestit la pedra calcària dels murs. No se les pot considerar simples elements decoratius, perquè són elles les que creen la imatge volumètrica de l’exterior. Cada planxa va ser dissenyada singularment, i el conjunt es va determinar utilitzant mitjans informàtics, com si es tractès d’un trencaclosques gegantí. Tenen un gruix de mig mil•límetre, i disposen d’un encoixinat que, unit a la seva ductilitat, els permeten adaptar-se a la curvatura del mur seguint la tècnica del boatiné. Tenen, a més, un tacte relativament rugós deliberadament buscat.
• l’espai interior. Aquest s’organitza a partir d’un gran atri d’entrada, on una gran columna a manera de palmera obre la percepció als accessos als diferents espais, segurament un homenatge a l’edifici de la Fundació Peggy Guggenheim de Nova York, obra de Frank Lloyd Wright. És a l’atri on s’aprecia el paper protagonista de la llum, ja que a més de murs de pedra calcària, n’hi ha d’altres de vidre, formant grans obertures. És tracta d’un vidre especial, tractat per deixar passar la llum, però mantenint l’aïllament i protegint de la calor. De l’atri estant, la ria amb els seus ponts, i els turons que envolten Bilbao, semblen integrar-se a l’edifici ( o a l’inrevès). Les 20 sales destinades a diverses exposicions, això com els espais no expositius (incloent-hi un auditori per a 300 persones) es distribueixen en tres nivells, on la il•luminació està assegurada per finestres rectangulars. Alguns dels espais expositius són més o menys clàssics, però d’altres presenten una marcada irregularitat, com és ara la Gran Sala, també dita Sala del Peix, que segueix un eix ondulant i està pensat per obres de gran format. Actualment hi ha, de manera permanent, un seguit d’escultures metàli•liques de gran tamany de l’escultor nordamericà Richard Serra.
• Urbanísticament, la part del museu que comunica directament amb la ciutat representa la continuació d’un dels eixos de l’eixample de Bilbao, que duu el visitant a una gran plaça, que mitjançant una escalinata comunica amb l’entrada principal. Els encontorns del museu varen ser urbanitzats per fer entrar la ciutat en relació amb l’edifici de Gehry.
• Al museu tot és decoració i tot és estructura. Als seus voltants, això sí, trobem elements decoratius com el gos Puppy de la plaça, recobert de flors, o la gran aranya de la terrassa sobre la ria.
2.5. L’edifici dins de la història de l’art. Relacions i influències:
• Qualificat per moltes veus com el millor edifici del segle XX, el museu Guggenheim de Bilbao representa una fita en la història de l’arquitectura, obrint múltiples camins nous, alguns d’ells força inquietants.
3. INTERPRETACIÓ
3.1. Context (històric, cultural, personal…):
• A finals del s.XX es completa el procés de destrucció de totes les convencions artístiques ja començat a principis de segle amb les avantguardes.
• La societat i la cultura posen en dubte tot pensament racionalista, l’art contemporani fa ressò de tota aquesta evolució cap al no-racionalisme.
3.2. Significació (tema, qui l’encarrega,…):
• És un edifici primer pensat i després estudiat (primer la idea, després les tècniques i procediments constructius)
• El programa informatic que es va utilitzar és el CATIA, originat de la indústria aeroespacial
• El punt de partida de l’edifici és la subversió de totes les convencions arquitectòniques, tant constructives com funcionals, feta possible pel desenvolupament tècnic en la manera de dissenyar, els materials i les tècniques.
• Segons ha explicat el mateix Gehry, i les audioguies del museu s’encarreguen d’explicar, la Gran Sala té el seu origen, podriem dir que des del punt de vista iconològic (de nou, la subversió: parlar d’iconologia en una obra arquitectònica?) en la impressió que el nen Gehry tenia quan la seva àvia li comprava truites de riu vives per sopar, que eren guardades a la banyera de casa. La sinuositat del moviment del peix es relacionaria, doncs, amb la forma de l’espai més gran del museu, a més del seu aspecte exterior
• És el comandatari qui adapta les seves necessitats a la singularitat de l’obra, aprofitant-la per a la regeneració urbana. Així, el govern basc va apostar fort (econòmicament, política i cultural) per aconseguir per a Bilbao la concessió d’una de les franquícies de la nordamericanaFundació Peggy Guggenheim, nom d’un de les grans col•leccionistes d’art de tots els temps. La voluntat governamental era fer del museu l’eix que permetès la regeneració urbana de la ciutat, superant la llarguíssima crisi del seu passat industrial, col•locant-la alhora al mapa del món. Les llargues cues de visitants semblen haver-li donat la raó, malgrat les enormes crítiques inicials.
3.3. Funció (actual i posterior):
• Ser la seu de la franquicie de la família Guggenheim de museus
1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’edifici, autor, data de realització, localització, materials utilitzats, tipologia,sistema constructiu,…
2. ANÀLISI FORMAL
2.1. Plantejament general:
• Planta irregular i arbitrària
• Si es pot parlar d’algun eix, aquest és el pont sobre la ria, que ja existia i d’alguna manera direcciona una part de l’espai.
• Materials: pedra calcària, hacer, titani i vidre
• Edifici dissenyat mitjançant les noves tecnologies, trenca amb qualsevol sistema constructiu
2.2. Estil:
• Decoconstructivisme (el pare d’aquest estil és Dérrida)
• Imposa l’arbitrarietat i la individualitat a la tradició racionalista, combinant-ho amb un edifici que, malgrat això, compleix perfectament amb la seva funció.
2.3. Elements de suport i suportats
• L’estructura de l’edifici és com una carcassa general, formada per barres d’acer formant una malla, una quadrícula amb triangulacions, en les quals s’insereixen les peces de pedra calcària (procedents totes d’una pedrera de Granada). De manera que es pot dir que la funció de càrrega la tenen tant els murs com els sostres. La carcassa crea un espai en què no només s’ha prescindit dels pilars de l’arquitectura racionalista, sinó en què els mateixos murs presenten curvatura (en tot l’edifici no hi ha una sola superfície plana, descomptats els terres). El programari va determinar el nombre de barres, i la seva disposició, per a cada indret.
2.5. Espai exterior i interior:
• l’espai exterior, que aquí consisteix en un conjunt de formes retorçades i curvilínies, en què un seguit de volums separats es van interconnectant, uns de forma ortogonal, d’altres tendint cap a l’orgànic. Com que entre ells s’aixequen murs-cortina de vidre (del qual ens ocuparem amb detall més endavant), la singularitat harmonitza amb la sensació d’unitat. És per això que no podem parlar de façana (per bé que hi ha una entrada principal, lògicament), perquè aquesta voluntat de tractar de manera unitària, i alhora singular, l’edifici va dur Gehry a triar ell mateix l’emplaçament de l’obra. El lloc elegit va ser un solar sobre la ria de Bilbao, que tenia l’aventatge de permetre múltiples punts d’observació. La sensació d’unitat dins la diversitat la reforcen encara les 33000 planxes de titani (amb una petita proporció de zenc) amb què s’ha revestit la pedra calcària dels murs. No se les pot considerar simples elements decoratius, perquè són elles les que creen la imatge volumètrica de l’exterior. Cada planxa va ser dissenyada singularment, i el conjunt es va determinar utilitzant mitjans informàtics, com si es tractès d’un trencaclosques gegantí. Tenen un gruix de mig mil•límetre, i disposen d’un encoixinat que, unit a la seva ductilitat, els permeten adaptar-se a la curvatura del mur seguint la tècnica del boatiné. Tenen, a més, un tacte relativament rugós deliberadament buscat.
• l’espai interior. Aquest s’organitza a partir d’un gran atri d’entrada, on una gran columna a manera de palmera obre la percepció als accessos als diferents espais, segurament un homenatge a l’edifici de la Fundació Peggy Guggenheim de Nova York, obra de Frank Lloyd Wright. És a l’atri on s’aprecia el paper protagonista de la llum, ja que a més de murs de pedra calcària, n’hi ha d’altres de vidre, formant grans obertures. És tracta d’un vidre especial, tractat per deixar passar la llum, però mantenint l’aïllament i protegint de la calor. De l’atri estant, la ria amb els seus ponts, i els turons que envolten Bilbao, semblen integrar-se a l’edifici ( o a l’inrevès). Les 20 sales destinades a diverses exposicions, això com els espais no expositius (incloent-hi un auditori per a 300 persones) es distribueixen en tres nivells, on la il•luminació està assegurada per finestres rectangulars. Alguns dels espais expositius són més o menys clàssics, però d’altres presenten una marcada irregularitat, com és ara la Gran Sala, també dita Sala del Peix, que segueix un eix ondulant i està pensat per obres de gran format. Actualment hi ha, de manera permanent, un seguit d’escultures metàli•liques de gran tamany de l’escultor nordamericà Richard Serra.
• Urbanísticament, la part del museu que comunica directament amb la ciutat representa la continuació d’un dels eixos de l’eixample de Bilbao, que duu el visitant a una gran plaça, que mitjançant una escalinata comunica amb l’entrada principal. Els encontorns del museu varen ser urbanitzats per fer entrar la ciutat en relació amb l’edifici de Gehry.
• Al museu tot és decoració i tot és estructura. Als seus voltants, això sí, trobem elements decoratius com el gos Puppy de la plaça, recobert de flors, o la gran aranya de la terrassa sobre la ria.
2.5. L’edifici dins de la història de l’art. Relacions i influències:
• Qualificat per moltes veus com el millor edifici del segle XX, el museu Guggenheim de Bilbao representa una fita en la història de l’arquitectura, obrint múltiples camins nous, alguns d’ells força inquietants.
3. INTERPRETACIÓ
3.1. Context (històric, cultural, personal…):
• A finals del s.XX es completa el procés de destrucció de totes les convencions artístiques ja començat a principis de segle amb les avantguardes.
• La societat i la cultura posen en dubte tot pensament racionalista, l’art contemporani fa ressò de tota aquesta evolució cap al no-racionalisme.
3.2. Significació (tema, qui l’encarrega,…):
• És un edifici primer pensat i després estudiat (primer la idea, després les tècniques i procediments constructius)
• El programa informatic que es va utilitzar és el CATIA, originat de la indústria aeroespacial
• El punt de partida de l’edifici és la subversió de totes les convencions arquitectòniques, tant constructives com funcionals, feta possible pel desenvolupament tècnic en la manera de dissenyar, els materials i les tècniques.
• Segons ha explicat el mateix Gehry, i les audioguies del museu s’encarreguen d’explicar, la Gran Sala té el seu origen, podriem dir que des del punt de vista iconològic (de nou, la subversió: parlar d’iconologia en una obra arquitectònica?) en la impressió que el nen Gehry tenia quan la seva àvia li comprava truites de riu vives per sopar, que eren guardades a la banyera de casa. La sinuositat del moviment del peix es relacionaria, doncs, amb la forma de l’espai més gran del museu, a més del seu aspecte exterior
• És el comandatari qui adapta les seves necessitats a la singularitat de l’obra, aprofitant-la per a la regeneració urbana. Així, el govern basc va apostar fort (econòmicament, política i cultural) per aconseguir per a Bilbao la concessió d’una de les franquícies de la nordamericanaFundació Peggy Guggenheim, nom d’un de les grans col•leccionistes d’art de tots els temps. La voluntat governamental era fer del museu l’eix que permetès la regeneració urbana de la ciutat, superant la llarguíssima crisi del seu passat industrial, col•locant-la alhora al mapa del món. Les llargues cues de visitants semblen haver-li donat la raó, malgrat les enormes crítiques inicials.
3.3. Funció (actual i posterior):
• Ser la seu de la franquicie de la família Guggenheim de museus
lunes, 25 de mayo de 2009
TABLEAU II de Piet Mondrian
1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’edifici, autor, data de realització, localització, materials utilitzats, tipologia,sistema constructiu,…
2. ANÀLISI FORMAL
2.1. Estil
o Neoplasticisme, moviment artístic holandès
o Imposa la raó a la irracionalitat de la IGM amb una ordenació geométrica, simplificació del color, línies verticals i horitzontals,...
o Portà l’art abstracte al límit amb una simplificació radical (composició i color)
o També en disseny i arquitectura
2.2.:Elements plàstics:
o Colors primaris (blau, groc i vermell)
o Blanc (llum) i negre
o Colors plans
o Línies verticals i horitzontals, angles rectes=equilibri
o El negre ailla els colors perquè no es contagiin els uns dels altres i es matitzin, passin desapercebuts
2.3. Composició:
o Oberta i asimétrica, no centre d’atenció
o Composició estudiada segons un ordre mental
o Ordre infinit no s’acaba en els límits del quadre. Seqüència d’un univers infinit
o No moviment (no diagonals ni corbes)
o Bidimensionalitat
o Quadrats blancs (llum) suggereixen una estructura helicoide (moviment centrífug)
2.4. L’obra dins de la història de l’art.
o Exercirà molta influencia en l’art del s.XX i també en el disseny i l’arquitectura
Relacions i influències:
o Cubisdme i art abstracte de Kandinsky
3. INTERPRETACIÓ
3.1. Context (històric, cultural, personal…):
o Després de la I Guerra Mundial
o La raó s’imposa davant el desconcert i la irracionalitat del Dadà
o Neoplasticisme= raó, ordre
o Mondrian
3.2. Contingut i Significació (tema, qui l’encarrega,…):
o Mondrian cada vegada més simplificació
o Organització racional, moviment des de l’interior
o Colors simbòlics i línies també:
Vertical=home=espai=estàtica=harmonia
Horitzontal=dona=temps=dinámica melodía
o Més important la línia que el color
o Vertical (llum del sol) i horitzontal (moviment de la terra en vers el sol)
o No corbes, massa naturalistes
o Art pur, sense evocacions, universal
3.3. Funció (actual i posterior):
o Estètica
o Recerca d’ordre dins el caos i de4 la veritat compositiva i plástica.
Nom de l’edifici, autor, data de realització, localització, materials utilitzats, tipologia,sistema constructiu,…
2. ANÀLISI FORMAL
2.1. Estil
o Neoplasticisme, moviment artístic holandès
o Imposa la raó a la irracionalitat de la IGM amb una ordenació geométrica, simplificació del color, línies verticals i horitzontals,...
o Portà l’art abstracte al límit amb una simplificació radical (composició i color)
o També en disseny i arquitectura
2.2.:Elements plàstics:
o Colors primaris (blau, groc i vermell)
o Blanc (llum) i negre
o Colors plans
o Línies verticals i horitzontals, angles rectes=equilibri
o El negre ailla els colors perquè no es contagiin els uns dels altres i es matitzin, passin desapercebuts
2.3. Composició:
o Oberta i asimétrica, no centre d’atenció
o Composició estudiada segons un ordre mental
o Ordre infinit no s’acaba en els límits del quadre. Seqüència d’un univers infinit
o No moviment (no diagonals ni corbes)
o Bidimensionalitat
o Quadrats blancs (llum) suggereixen una estructura helicoide (moviment centrífug)
2.4. L’obra dins de la història de l’art.
o Exercirà molta influencia en l’art del s.XX i també en el disseny i l’arquitectura
Relacions i influències:
o Cubisdme i art abstracte de Kandinsky
3. INTERPRETACIÓ
3.1. Context (històric, cultural, personal…):
o Després de la I Guerra Mundial
o La raó s’imposa davant el desconcert i la irracionalitat del Dadà
o Neoplasticisme= raó, ordre
o Mondrian
3.2. Contingut i Significació (tema, qui l’encarrega,…):
o Mondrian cada vegada més simplificació
o Organització racional, moviment des de l’interior
o Colors simbòlics i línies també:
Vertical=home=espai=estàtica=harmonia
Horitzontal=dona=temps=dinámica melodía
o Més important la línia que el color
o Vertical (llum del sol) i horitzontal (moviment de la terra en vers el sol)
o No corbes, massa naturalistes
o Art pur, sense evocacions, universal
3.3. Funció (actual i posterior):
o Estètica
o Recerca d’ordre dins el caos i de4 la veritat compositiva i plástica.
COMPOSICIÓ IV de V. Kandinsky
1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’edifici, autor, data de realització, localització, materials utilitzats, tipologia,sistema constructiu,…
2. ANÀLISI FORMAL
2.1. Estil
o Art abstracte, l’autor s’expressa a través dels colors i les línies però no les formes de la realitat
o 1910 primera obra sense tema. Marca un inici.
o
2.2.:Elements plàstics:
o Línies negres i poderoses.
o Predomini dels colors lliures i vius, contrastats
o Sembla que lluiten el groc per una banda i blaus, vermells i verds per l’altra
o Formes lliures i sinuoses, entre reals i abstractes.
2.3. Composició:
o Predominen les taques que composen.
o Predomini de línies verticals, diagonals i corbes que dóna dinamisme.
o Clara divisió en dues parts per les linies verticals (tranquil.la i activa)
o Tots els elements s’organitzen com si fos una dansa
o Tot sembla surar com en l’espai, no hi ha perspectiva
2.4. L’obra dins de la història de l’art.
o Iniciador de l’art abstracte que s’escampa a partir de la IIGuerra Mundial
o S’abança al dibuix informal dels anys 50.
Relacions i influències:
o Fauvisme i expressionisme
3. INTERPRETACIÓ
3.1. Context (històric, cultural, personal…):
o Anys previs a la I guerra mundial. Calma tensa a Europa
o Avenços tecnològics
o La teoria de la relativitat d’Einstein
o Moment de molta activitat artística, avantguardes, successions ràpides d’estils...Abstracció
o Autor
o Funda “der blauer reiter” amb Franz Marc
3.2. Contingut i Significació (tema, qui l’encarrega,…):
o Mostra una sèrie de taques, línies i colors desconnectades de la realitat.
o Colors que expressen un estat emocional (equivalents a sentiments o sons)Sobre el què és espiritual en l’art(1911)
o 2a etapa creativa: Impressions, improvitzacions i composicions
o Conserven encara resons figuratius (primers temes de llegendes, somnis, genets, batalles, religió,...)
o El color: el mitjà directe per influir en l’anima (home religiós)
o Allibera el color de qualsevol lligam amb l’objecte
o Gran aportació a l’art abstracte tant teòrica com pràctica.
o Possible interpretació figurativa.
3.3. Funció (actual i posterior):
o Estetica
o Provocar un impacte emocional a partir de la contemplació: “obra com a representació d’estats d’ànim i no de la realitat”
o
Nom de l’edifici, autor, data de realització, localització, materials utilitzats, tipologia,sistema constructiu,…
2. ANÀLISI FORMAL
2.1. Estil
o Art abstracte, l’autor s’expressa a través dels colors i les línies però no les formes de la realitat
o 1910 primera obra sense tema. Marca un inici.
o
2.2.:Elements plàstics:
o Línies negres i poderoses.
o Predomini dels colors lliures i vius, contrastats
o Sembla que lluiten el groc per una banda i blaus, vermells i verds per l’altra
o Formes lliures i sinuoses, entre reals i abstractes.
2.3. Composició:
o Predominen les taques que composen.
o Predomini de línies verticals, diagonals i corbes que dóna dinamisme.
o Clara divisió en dues parts per les linies verticals (tranquil.la i activa)
o Tots els elements s’organitzen com si fos una dansa
o Tot sembla surar com en l’espai, no hi ha perspectiva
2.4. L’obra dins de la història de l’art.
o Iniciador de l’art abstracte que s’escampa a partir de la IIGuerra Mundial
o S’abança al dibuix informal dels anys 50.
Relacions i influències:
o Fauvisme i expressionisme
3. INTERPRETACIÓ
3.1. Context (històric, cultural, personal…):
o Anys previs a la I guerra mundial. Calma tensa a Europa
o Avenços tecnològics
o La teoria de la relativitat d’Einstein
o Moment de molta activitat artística, avantguardes, successions ràpides d’estils...Abstracció
o Autor
o Funda “der blauer reiter” amb Franz Marc
3.2. Contingut i Significació (tema, qui l’encarrega,…):
o Mostra una sèrie de taques, línies i colors desconnectades de la realitat.
o Colors que expressen un estat emocional (equivalents a sentiments o sons)Sobre el què és espiritual en l’art(1911)
o 2a etapa creativa: Impressions, improvitzacions i composicions
o Conserven encara resons figuratius (primers temes de llegendes, somnis, genets, batalles, religió,...)
o El color: el mitjà directe per influir en l’anima (home religiós)
o Allibera el color de qualsevol lligam amb l’objecte
o Gran aportació a l’art abstracte tant teòrica com pràctica.
o Possible interpretació figurativa.
3.3. Funció (actual i posterior):
o Estetica
o Provocar un impacte emocional a partir de la contemplació: “obra com a representació d’estats d’ànim i no de la realitat”
o
viernes, 22 de mayo de 2009
miércoles, 20 de mayo de 2009
GUERNICA de Picasso
GUERNICA
1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’edifici, autor, data de realització, localització, materials utilitzats, tipologia,sistema constructiu,…
2. ANÀLISI FORMAL
2.1. Estil
o cubisme,formes planes, multiplicitats de punts de vista, elements del cubisme sintètic
o surrealisme,
o expressionisme, dramatisme de l’escena, els rostres,…
2.2.:Elements plàstics:
o Colors (blanc, negre i gris) Molts matisos: GRISALLA
o Llum: desigual
o Cossos i rostres deformats: dramatisme expressiu
o Textures diverses
o No hi ha volum real
o Predomini del dibuix i la línea corba
2.3. Composició:
o Dividit en tres, (quatre) parts, sembla un tríptic
o Tancada i simètrica
o Estructura triangular , el de la llum, dona que crida, els de terra, dona amb nen mort.
o Espai: sense perspectiva, pla
o Pes del quadre recau cap a l’esquerre, on mira tothom
o Gran dinamisme
2.4. L’obra dins de la història de l’art.
o
Relacions i influències:
o
3. INTERPRETACIÓ
3.1. Context (històric, cultural, personal…):
o Plena Guerra civil espanyola
o Bombardeig de Guernica,destrucció de la ciutat, inculpen els bascos.
o Expo internacional de París (pavelló espanyol)
3.2. Contingut i Significació (tema, qui l’encarrega,…):
o Pla de símbols i renúncies (el color)
o És un quadre, un document, una denuncia, un testimoni,…
o Fet real elevat a categoria d’universal: un crit a la vida i a la pau, que denuncia les injustícies de la guerra
o Picasso promet que ni ell ni el seu quadre anirien a Espanya fins que retornes la llibertat. Mor sense veure-ho complert.
3.3. Funció (actual i posterior):
o Propagandística i de denúncia
o Encàrrec de la II República espanyola per l’exposició universal de París de 1937.
o Maig del 1939 exposat a NY. No retornaria a Espanta fins que la llibertat també hi tornés.
1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’edifici, autor, data de realització, localització, materials utilitzats, tipologia,sistema constructiu,…
2. ANÀLISI FORMAL
2.1. Estil
o cubisme,formes planes, multiplicitats de punts de vista, elements del cubisme sintètic
o surrealisme,
o expressionisme, dramatisme de l’escena, els rostres,…
2.2.:Elements plàstics:
o Colors (blanc, negre i gris) Molts matisos: GRISALLA
o Llum: desigual
o Cossos i rostres deformats: dramatisme expressiu
o Textures diverses
o No hi ha volum real
o Predomini del dibuix i la línea corba
2.3. Composició:
o Dividit en tres, (quatre) parts, sembla un tríptic
o Tancada i simètrica
o Estructura triangular , el de la llum, dona que crida, els de terra, dona amb nen mort.
o Espai: sense perspectiva, pla
o Pes del quadre recau cap a l’esquerre, on mira tothom
o Gran dinamisme
2.4. L’obra dins de la història de l’art.
o
Relacions i influències:
o
3. INTERPRETACIÓ
3.1. Context (històric, cultural, personal…):
o Plena Guerra civil espanyola
o Bombardeig de Guernica,destrucció de la ciutat, inculpen els bascos.
o Expo internacional de París (pavelló espanyol)
3.2. Contingut i Significació (tema, qui l’encarrega,…):
o Pla de símbols i renúncies (el color)
o És un quadre, un document, una denuncia, un testimoni,…
o Fet real elevat a categoria d’universal: un crit a la vida i a la pau, que denuncia les injustícies de la guerra
o Picasso promet que ni ell ni el seu quadre anirien a Espanya fins que retornes la llibertat. Mor sense veure-ho complert.
3.3. Funció (actual i posterior):
o Propagandística i de denúncia
o Encàrrec de la II República espanyola per l’exposició universal de París de 1937.
o Maig del 1939 exposat a NY. No retornaria a Espanta fins que la llibertat també hi tornés.
martes, 19 de mayo de 2009
EL GRAN MASTURBADOR de Salvador Dalí
EL GRAN MASTURBADOR
1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’edifici, autor, data de realització, localització, materials utilitzats, tipologia,sistema constructiu,…
2. ANÀLISI FORMAL
2.1. Estil
o Surrealismo oníric
o Apunta el mètode paranoic.crític (Fidel a la realitat però imposible)
o Característiques propies de la seva pintura: dibuix meticulós, minuciositat fotografica, detallista, color brillant i lluminós
o Temàtica de les seves obsessions, experiencias vitals fòbies,…
2.2.:Elements plàstics:
o Llum arbitrària
o Dibuix molt precís i detallista
o Colors brillants i lluminosos.
o Tons càlids i tipics del mediterrani
2.3. Composició:
o Tancada i asimétrica
o Linies sinuoses
o Sensació de profunditat
o Un gran primer pla amb el rostre de l’artista
2.4. L’obra dins de la història de l’art.
o Obra autobiogràfica on apareixen molts dels símbols que envolten la seva obra.
Relacions i influències:
o Teories de Freud
3. INTERPRETACIÓ
3.1. Context (històric, cultural, personal…):
o Període d’entreguerres (desconcert, destrucció,…)
o Intent de entendre el món de l’home des de l’interior
o Teories de Freud. 1900 La interpretació dels somnis
o Surrealisme (moviment literari, artístic lligat a la política) Manifestos d’André Breton
o Dalí
3.2. Contingut i Significació (tema, qui l’encarrega,…):
o És un quadre per Gala, per mostrar el seu amor. Cal explicar les circumstàncies del quadre.
o Forta càrrega d’elements que tenen significats ben diversos relacxonats amb les seves pors, desitjos,…Gran ambigüitat de les imatges
o Cal explicar el significat de les imatges (lleó, lliri, formigues,…)
o Fa una MENA de declaració de les seves pors i preocupacions més intimes. Compendi i resum.
o Autobiogràfic, contemplació de si mateix
o Antecedent del mètode paronoicocrític
3.3. Funció (actual i posterior):
o Estètica
o Via d’escapament dels seus desigs sexuals cap a la dona que estimava.
1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’edifici, autor, data de realització, localització, materials utilitzats, tipologia,sistema constructiu,…
2. ANÀLISI FORMAL
2.1. Estil
o Surrealismo oníric
o Apunta el mètode paranoic.crític (Fidel a la realitat però imposible)
o Característiques propies de la seva pintura: dibuix meticulós, minuciositat fotografica, detallista, color brillant i lluminós
o Temàtica de les seves obsessions, experiencias vitals fòbies,…
2.2.:Elements plàstics:
o Llum arbitrària
o Dibuix molt precís i detallista
o Colors brillants i lluminosos.
o Tons càlids i tipics del mediterrani
2.3. Composició:
o Tancada i asimétrica
o Linies sinuoses
o Sensació de profunditat
o Un gran primer pla amb el rostre de l’artista
2.4. L’obra dins de la història de l’art.
o Obra autobiogràfica on apareixen molts dels símbols que envolten la seva obra.
Relacions i influències:
o Teories de Freud
3. INTERPRETACIÓ
3.1. Context (històric, cultural, personal…):
o Període d’entreguerres (desconcert, destrucció,…)
o Intent de entendre el món de l’home des de l’interior
o Teories de Freud. 1900 La interpretació dels somnis
o Surrealisme (moviment literari, artístic lligat a la política) Manifestos d’André Breton
o Dalí
3.2. Contingut i Significació (tema, qui l’encarrega,…):
o És un quadre per Gala, per mostrar el seu amor. Cal explicar les circumstàncies del quadre.
o Forta càrrega d’elements que tenen significats ben diversos relacxonats amb les seves pors, desitjos,…Gran ambigüitat de les imatges
o Cal explicar el significat de les imatges (lleó, lliri, formigues,…)
o Fa una MENA de declaració de les seves pors i preocupacions més intimes. Compendi i resum.
o Autobiogràfic, contemplació de si mateix
o Antecedent del mètode paronoicocrític
3.3. Funció (actual i posterior):
o Estètica
o Via d’escapament dels seus desigs sexuals cap a la dona que estimava.
INTERIOR HOLANDÈS I de Joan Miró
1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’edifici, autor, data de realització, localització, materials utilitzats, tipologia,sistema constructiu,…
2. ANÀLISI FORMAL
2.1. Estil
o Surrealisme (automatisme: associació d’idees, irracionalitat, escriptura automàtica…)
o Primer periode surrealista junt amb Max Ernst entre d’altres
o Esteticismo involuntari basat en l’automatisme
o Trencament amb les covencions socials
o Propi de l’autor: Llenguatge molt particular, els objectes tenen unes formes personals que creen el seu propi llenguatge
o Important Paisatge català de 1923 és el punt de partida del seu llenguatge propi
2.2.:Elements plàstics:
o Colors vius, purs, brillans i plans (primaris)
o Formes distorsionades, imaginatives (biomèrfiques)
o Elements del seu llenguatge propi: linies negres que travessen les zones de colors,…
o Combina elements naturals i rurals molt propers a l’artista amb un llenguatge fins i tot infantil, imaginari
2.3. Composició:
o Tancada i assimètrica
o Tres zones de color
o Jerarquia (músic, llaud, taula,…)
o El tocador aconsegueix desposar els elements al seu voltant com un remolí
o Manca de perspectiva tradicional, però sensació d’espai.
2.4. L’obra dins de la història de l’art.
o Obra on s’hi identifica el llenguatge propi de l’autor que cada vegada s’anirà tornant més “abstracte”.
Relacions i influències:
o Psicoanalisi de Freud
3. INTERPRETACIÓ
3.1. Context (històric, cultural, personal…):
o Període d’entreguerres (desconcert, destrucció,…)
o Intent de entendre el món de l’home des de l’interior
o Teories de Freud.
o Surrealisme (moviment literari, artístic lligat a la política) Manifestos d’André Breton
o Miró
3.2. Contingut i Significació (tema, qui l’encarrega,…):
o Pertany a la sèrie d’interiors holandesos
o Interpretació de El tocador de LLaud (1661)
o Fusió de somni i realitat
o Cert llenguatge infantil
3.3. Funció (actual i posterior):
o Estètica
o Pretén experimentar amb el llenguatge de la infantesa feliç, dels no instruits.
Nom de l’edifici, autor, data de realització, localització, materials utilitzats, tipologia,sistema constructiu,…
2. ANÀLISI FORMAL
2.1. Estil
o Surrealisme (automatisme: associació d’idees, irracionalitat, escriptura automàtica…)
o Primer periode surrealista junt amb Max Ernst entre d’altres
o Esteticismo involuntari basat en l’automatisme
o Trencament amb les covencions socials
o Propi de l’autor: Llenguatge molt particular, els objectes tenen unes formes personals que creen el seu propi llenguatge
o Important Paisatge català de 1923 és el punt de partida del seu llenguatge propi
2.2.:Elements plàstics:
o Colors vius, purs, brillans i plans (primaris)
o Formes distorsionades, imaginatives (biomèrfiques)
o Elements del seu llenguatge propi: linies negres que travessen les zones de colors,…
o Combina elements naturals i rurals molt propers a l’artista amb un llenguatge fins i tot infantil, imaginari
2.3. Composició:
o Tancada i assimètrica
o Tres zones de color
o Jerarquia (músic, llaud, taula,…)
o El tocador aconsegueix desposar els elements al seu voltant com un remolí
o Manca de perspectiva tradicional, però sensació d’espai.
2.4. L’obra dins de la història de l’art.
o Obra on s’hi identifica el llenguatge propi de l’autor que cada vegada s’anirà tornant més “abstracte”.
Relacions i influències:
o Psicoanalisi de Freud
3. INTERPRETACIÓ
3.1. Context (històric, cultural, personal…):
o Període d’entreguerres (desconcert, destrucció,…)
o Intent de entendre el món de l’home des de l’interior
o Teories de Freud.
o Surrealisme (moviment literari, artístic lligat a la política) Manifestos d’André Breton
o Miró
3.2. Contingut i Significació (tema, qui l’encarrega,…):
o Pertany a la sèrie d’interiors holandesos
o Interpretació de El tocador de LLaud (1661)
o Fusió de somni i realitat
o Cert llenguatge infantil
3.3. Funció (actual i posterior):
o Estètica
o Pretén experimentar amb el llenguatge de la infantesa feliç, dels no instruits.
lunes, 18 de mayo de 2009
jueves, 14 de mayo de 2009
miércoles, 6 de mayo de 2009
LA CASA MILÀ de Gaudí
1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’edifici, autor, data de realització, localització, materials utilitzats, tipologia,sistema constructiu,…
2. ANÀLISI FORMAL
2.1. Plantejament general:
Compendi entre arquitectura del s.XIX i els avenços del s.XX
Clar exemple dl modernisme català i de l’obra deGaudí
2.2. Estil:
Modernisme i estil molt personal de l’autor que deixa la seva empremta (referància a la natura, unitat de tota l’obra supervisada per l’arquitecte, nous materials i artesanies,…)
2.3. Elements de suport:
Bigues de ferro i arcs catenaris
No hi ha murs de càrrega i per això les formes totalment lliures (façana ondulada,…
LLibertat de distribució interior dels espais
2.4. Elements de coberta o suportats:
Sostres ondulats
Terrat amb xemeneies totalmment estetiques i funcionals
2.5. Espai exterior i interior:
Planta rectangular i que fa xamfrà
Planta baixa, cinc pisos i un àtic
Interior: Dos coberts interiors molt grans per guanyar llum (estructura molt nova). Parquing, ascensors, diferència de mides de les finestres per potenciar la mateixa entrada de llum a tot arreu.
Assimetric
Exterior : façana ondulada i irregular, recorda les ones del mar, la natura,…Aspecte de pedrera
2.5. L’edifici dins de la història de l’art.
Relacions i influències:
Materials industrials de la revolució
Arts &craft
3. INTERPRETACIÓ
3.1. Context (històric, cultural, personal…):
Veure context del Palau de la Música
Setmana tràgica 1907
Gaudí.
3.2. Significació (tema, qui l’encarrega,…):
La pedrera, per què?
Qui l’encarrega, la familia Milà i ell li dedicà a la dona de la casa : Roser
Signes religiosos, amagats
Ergonomia en tots els elements de la construcció
Plena de referencies i simbolismes de Gaudí (vista al seu projectre inacabat, la sagrada família, ones del mar, …
3.3. Funció (actual i posterior):
Actualment te diverses funcions, cultural, de vivendes particulars, oficines,…
Inicialment unicament havien de ser vivendes particulars i per els servents en una zona de gent adinerada. Primera planta per els senyors i amos i la resta per llogar.
Nom de l’edifici, autor, data de realització, localització, materials utilitzats, tipologia,sistema constructiu,…
2. ANÀLISI FORMAL
2.1. Plantejament general:
Compendi entre arquitectura del s.XIX i els avenços del s.XX
Clar exemple dl modernisme català i de l’obra deGaudí
2.2. Estil:
Modernisme i estil molt personal de l’autor que deixa la seva empremta (referància a la natura, unitat de tota l’obra supervisada per l’arquitecte, nous materials i artesanies,…)
2.3. Elements de suport:
Bigues de ferro i arcs catenaris
No hi ha murs de càrrega i per això les formes totalment lliures (façana ondulada,…
LLibertat de distribució interior dels espais
2.4. Elements de coberta o suportats:
Sostres ondulats
Terrat amb xemeneies totalmment estetiques i funcionals
2.5. Espai exterior i interior:
Planta rectangular i que fa xamfrà
Planta baixa, cinc pisos i un àtic
Interior: Dos coberts interiors molt grans per guanyar llum (estructura molt nova). Parquing, ascensors, diferència de mides de les finestres per potenciar la mateixa entrada de llum a tot arreu.
Assimetric
Exterior : façana ondulada i irregular, recorda les ones del mar, la natura,…Aspecte de pedrera
2.5. L’edifici dins de la història de l’art.
Relacions i influències:
Materials industrials de la revolució
Arts &craft
3. INTERPRETACIÓ
3.1. Context (històric, cultural, personal…):
Veure context del Palau de la Música
Setmana tràgica 1907
Gaudí.
3.2. Significació (tema, qui l’encarrega,…):
La pedrera, per què?
Qui l’encarrega, la familia Milà i ell li dedicà a la dona de la casa : Roser
Signes religiosos, amagats
Ergonomia en tots els elements de la construcció
Plena de referencies i simbolismes de Gaudí (vista al seu projectre inacabat, la sagrada família, ones del mar, …
3.3. Funció (actual i posterior):
Actualment te diverses funcions, cultural, de vivendes particulars, oficines,…
Inicialment unicament havien de ser vivendes particulars i per els servents en una zona de gent adinerada. Primera planta per els senyors i amos i la resta per llogar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)